Tenim segrestats el sentiments,jo ja no soc aquell noi carinyos que pretenia conquerir-te.
Ho sento¡ els d’avenirs de la vida ens han anant encartonant , som cada dia mes rígids.
Tu ja no ets la noia que creia haver trobat el príncep blau, que m’escabellava mirant els estels, i ho sento¡.
Però encara et venero a cada instant des de la fredor del nen que s’ha fet home gran.
T’estimo , amb un amor sord això sí amb l’amor desinteressat, el mateix que vàres sentir
Quan donares tu la vida a la nostra filla.
Ens ha empresonat la perversa vida, tan me fa de compartir cel·la amb els meus amors
No cal que em digueu rés em dono per estimat de tenir-vos.
No cal que em doneu rés, no espero res a canvi .
Tenim adormides les passions, descansant, però el camí és llarc.
Perquè aquest veritable amor no té fi.