Filla!

D’ençà que vingueres al mon.

El nostre es tornar pur.

Ens embarcàrem, la mare i jo, en una estricta mil·litancia.

La d’estimar-te!

Frondós fou el resultat.

Ens sentirem plenament remunerats.

De veure’t feliç.

De participar de tu.

Cal però racionalitzar l’esperança.

Perquè es lògic intuir que et faràs gran

I volaràs i voldràs depassar el setge ,que en certes edats ,som els adults.

La mare i jo entenem que ets un esser individual.

Et deixarem volar!

Es clar però ,que des de la branca més propera, no podrem deixar de mirar-te.

I si podem volar nosaltres, volarem darrere teu , de lluny,

Per recollir-te si topes amb la vida.

Curar-te i deixar-te marxar de nou.

Filla!

Em estat molt feliços amb tu.

Perdona els nostres errors i els nostres descoratges.

Sigues feliç!.

Que en la teva felicitat hi restarem la teva mare i jo per sempre.