domingo, 18 de enero de 2009

he pagat un fort peatge


He pagat un fort peatge.
I no m’he pogut separar.
Del ferri baranatge.
Que la vida m’imposà.

Ara conto les tristeses.
Mentre miro el que no sóc.
Totes em semblen foteses.
I M’enclaustro com un corc.


Ajudant-me d’un pujal.
Munto el cavall barrufell.
Als ossos sento punyals.
Al cap,cops de martell.


Però tinc l’aprenentatge!
Els braços més que dolguts.
El dilatat bagatge.
Del que tant sols ha viscut.
Ja no em cal el maquillatge.
Per als meus ulls de vellut.



Un cop aquí, al brocal.
Poso pes a la balança.
Es decanta i és com cal.
Sempre cap a la enyorança.
Com el forat gros del poal.


He pagat un fort peatge.
Ara ,viatjo de franc!
Porto el temps per equipatge.
I un xic de cabell ,blanc!.
Que endolceix la meva imatge




Per al meu pare estimat

No hay comentarios: