com un clos petit de vinyes

Que jo també t’intueixo dintre meu¡

Com un clos petit de vinyes

Com part del meu pensament.

Com un subjecte intangible que m’impregna d’energia.

Cada cop que m’encomano, fruit de les meves pors, em contestes am floretes.

Veig que l’arbre que es moria ara viu.

Visc d’aquest gran miracle que es donar valor al poruc.

Puc entendre la grandesa del donar.

La insignificança del tenir.

Puc comprendre la veritable força de la compassió.

Com un clos petit de vinyes , com un temple venerat.

Et porto dintre meu com l’esperança.

Puc percebre l’equilibri en tot el que es viu, perquè el respecto

Parlo suau, el mon no precisa de veus que pertorbin.

Em demano pau, donar pau,com donar de menjar al coloms.