Lluny del teu cor estic i en realitat soc el teu cos.
El teu pensament es el meu, però ens separa l’anima.
Som un,tant sols tu ets dos i no veus el que mires ni sents el que escoltes.
Pots tocar el temps amb els dits i mires el rellotge.
Els teus pensaments, son il·limitats i no trobes paraules.
Tens malt de caps i no els saps calmar i això que ets metge.
No pots dormir, saps qui ets i no t’ho creus, perquè?.
Toca la realitat i no ignoris mirant on no hi ha res.
Respira el meu cos eteri i fon-te amb mi en l’amor.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario