lunes, 15 de septiembre de 2008


La flama que et consumeix.


Com un foc devorador.


No pertany a l'esperit que refreda les cendres en que et converteixes.


Desprès de cada passió.


La flama, innòcua, com un nitrogen fumejant.


En les nits, en els teus somnis, pot esdevenir brillant.


Si la toques, sense repar, no percebràs escalfor.


No romans davant d'una espurna casual d'un foc de rostolls.


Aquesta guia inextinguible, s'alimenta de l'oxigen que respires.


I s'aviva amb el clofoll de la fe.


T'escalfa de l'hivernal desesperança.


Icom el pa, apaivaga la cremor de les paraules.


La flama que et consumeix.


Com un foc devorador.


tant sols pot cremar les branques mortes.


La veritable, escalfa suaument la saba que mante viu l'arbre.


No hay comentarios: