Tant lluny¡
que ni el mès frestec dels meus desitjos no pot eriçarte els cabells.
tant fort¡
que les nostres diferencies es dilueixen en una emulsiò de neguits.
tant clar¡
com que el centre de les nostres visceres encara son fredes.
sondejant la part fosca de la vida .
N'he extret el verí que en proporcions infimes et façi romandre estàtica, mentre miro de no ferir-te,
He perdut l'esme en el trajecte d'estimar-te a comprendre't i les ungles mirant dàferrarme als
barrancs esculpits de complexes i pors.
caminant per el desert de l'existencia n'hi l'aigua dels teus llavis pot humitejar les fibres
gangrenades del meu esperit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario